Esglésies rurals a Catalunya entre l’Antiguitat i l’Edat Mitjana (segles V-X). Taula rodona, Esparreguera – Montserrat, 25-27 d’Octubre de 2007
Oriol Achón, Paolo de Vingo, Toni Juárez, Júlia Miquel, Joan Pinar (eds.)

L’arquitectura religiosa constitueix un dels elements més característics del paisatge rural dels territoris riberencs de la Mediterrània entre la fi de l’Antiguitat i els inicis de l’Edat Mitjana. Les esglésies, a banda del seu interès artístic i monumental intrínsec, són espais cabdals per entendre l’evolució de l’articulació del territori rural i les seves relacions amb el món urbà, així com reflexos i productes de la cultura, societat i política d’aquest dilatat període (segles V al X).

Les particulars pautes de freqüentació i d’ús i les característiques de conservació d’aquests edificis – que presenten de manera majoritària períodes d’utilització molt dilatats i múltiples fases constructives – tenen un efecte directe en l’estat de llur coneixement arqueològic, que sovint es mostra encara superficial i fragmentari malgrat els recents avenços en metodologia de registre. En aquest context general, el present volum – que recull les actes de la taula rodona celebrada sota el mateix títol el 2007 a Esparreguera i Montserrat – pretén realitzar un estat general de la qüestió i esbossar les futures línies de recerca a desenvolupar per tal d’avançar en el coneixement del paisatge monumental de l’actual Catalunya en l’època de transició entre els móns antic i medieval.

L’architettura religiosa è uno degli elementi più caratteristici del paesaggio rurale dei territori mediterranei tra la fine dell’Antichità e gli inizi del Medioevo. Oltre a possedere un interesse artistico e monumentale intrinseco e a costituire un riflesso e un prodotto della cultura, della società e della politica di questo lungo periodo (V-X ss.), le chiese si rivelano infatti spazi fondamentali per capire l’evoluzione dell’articolazione del territorio rurale e le sue relazioni con l’ambito urbano.

La specificità delle modalità di utilizzo e frequentazione e delle caratteristiche di conservazione di questi edifici – che mostrano nella maggioranza dei casi lunghi periodi d’utilizzo e numerosi fasi edilizie – hanno un effetto diretto sullo stato della loro conoscenza archeologica, che appare di sovente ancora superficiale e lacunosa nonostante i recenti progressi metodologici. In tale quadro di riferimento, questo volume – che raccoglie gli Atti della Tavola Rotonda tenutasi sotto lo stesso titolo nel 2007 a Esparreguera e Montserrat – cerca di proporre uno status quaestionis e di abbozzare le future linee di ricerca da sviluppare allo scopo di progredire nella conoscenza del paesaggio monumentale dell’attuale Catalogna nell’epoca di transizione tra i mondi antico e medioevale.

Indice

• Presentació, di Oriol Achón, Paolo de Vingo, Toni Juárez, Júlia Miquel, Joan Pinar
• 1. Los sistemas de abovedamiento en las iglesias tardoantiguas y altomedievales. Cataluña como ejemplo, di Mª Ángeles Utrero
• 2. Forma i proporció en l’arquitectura paleocristiana. El cas de la basílica septentrional del Francolí de Tarragona, di Josep Mª Puche, Jordi López
• 3. L’organització eclesiàstica de la Cerritania entre la fi de l’Antiguitat i l’Alta Edat Mitjana, di Oriol Mercadal, Sara Aliaga, Carme Subiranas, Oriol Olesti
• 4. Esglésies tardoantigues a Catalunya (segles IV-VII): els exemples de l’Anoia, el Bages, el Baix Llobregat, el Garraf i el Penedès. Una valoració territorial, di Jordina Sales
• 5. Esglésies rurals de l’Antiguitat tardana i de l’època altmedieval al territori de Barcelona (segles V al X), di Jordi Roig
• 6. Églises baptismales, églises et chapelles funéraires dans les zones rurales de la Ligurie occidentale aux premiers siècles du haut Moyen Âge, di Paolo de Vingo
• 7. La basilica di San Giulio, la chiesa di San Lorenzo e la cristianizzazione della zona del Cusio: fonti letterarie e archeologiche, di Michelle Beghelli
• 8. Les esglésies tardoantigues de Mas Castell de Porqueres (Pla de l’Estany), di Josep Mª Nolla
• 9. Santa Cecília de Els Altimiris (Sant Esteve de la Sarga-Pallars Jussà). Una iglesia rural entre la Antigüedad y la Edad Media, di Marta Sancho
• 10. L’excavació arqueològica de l’església de Santa Maria de Matadars o del Marquet (El Pont de Vilomara i Rocafort, Bages), di Albert López, Àlvar Caixal
• 11. L’església de Santa Margarida del Priorat de Sant Genís de Rocafort (Martorell), di Montserrat Farreny, Alfred Mauri, Rosario Navarro
• 12. Excavacions arqueològiques a l’església de Santa Maria del Puig, Esparreguera (Baix Llobregat), di Júlia Miquel, Oriol Achón
• 13. L’església de Roda ciutat (segle V al X) al jaciment arqueològic de l’Esquerda (Masies de Roda-Roda de Ter, Osona), di Maria Ocaña, Imma Ollich, Montserrat Rocafiguera
• Epílogo, di Luis Caballero